• www.associacioamic.cat
  • Amb la co·laboració de

    Amb la col·laboració de
  • Anuncis

El sindicat del segle XXI

Un espai de reivindicació i participació per als treballadors i treballadores nouvingudes

Entrevista a

Eva Granados, vicesecretària general de la UGT de Catalunya. Abril. 2010

1.- Davant aquest escenari global de canvis, de crisi econòmica i fins i tot social, quins creus que són els principals reptes que ha d’afrontar el sindicalisme del segle XXI? I la UGT de Catalunya?

Molt han canviat les coses des de la Revolució Industrial i l’emancipació de la classe treballadora. Millores importants, construcció de l’estat del benestar, desenvolupament del dret laboral i seguretat i salut. Conquestes que hem protagonitzat en  els més de 120 anys de vida de la UGT.

També hem assistit als canvis de les darreres dècades, la globalització i el deteriorament de les condicions laborals:  subcontractes,  deslocalitzacions i precarietat laboral.  Segur que han canviat moltes coses, però la nostra lluita continua essent la justícia en la redistribució de la riquesa que segueix estan mal distribuïda i concentrada en un sector molt petit de la societat.  La crisi econòmica en què encara estem immersos amb l’increment de persones a l’atur, el tancament d’empreses, la disminució de la protecció social dels treballadors aturats, fa encara més necessària l’actuació sindical.

Hem d’estar alerta i contrarestar aquells poderosos que treballen per la desaparició dels sindicats. Hi ha interessos econòmics i ideològics que volen una economia lliure de sindicats, empreses lliures de sindicats i amb treballadors desprotegits. El coneixement, la participació i l’enfortiment dels sindicats és clau per tal de contrarestar l’ofensiva neoliberal a què assistim i lluitar pel manteniment i la creació d’ocupació de qualitat i de protecció social.

I, per últim, hem de dir que tenim el repte d’evolucionar amb la societat, en les nostres estructures, formes de fer i composició, per poder defensar els interessos d’una classe treballadora més diversa.  Hem de seguir aprofundint en aliances entre els diferents col·lectius, en aliances a nivell local, però també a nivell mundial, perquè sabem que junts som més forts per contribuir al progrés social.

 

 2.- Actualment no existeix un perfil de treballador i treballadora unitari, és a dir, la incorporació de la dona i la població immigrada al mercat de treball, l’aparició de noves categories professionals com els tècnics i els treballadors i treballadores autònoms i la diversificació dels sectors d’activitat, han suposat un canvi en la definició del concepte de treballador. Aquest canvi ha comportat també un canvi en l’acció sindical?

 Sense cap mena de dubte les formes de l’acció sindical han anat evolucionant.  D’una classe treballadora homogènia representada per l’obrer industrial, hem diversificat el perfil sociològic del treball amb la  incorporació de les dones al treball retribuït i l’arribada de moltes persones treballadores nascudes a altres països. Simultàniament, hem assistit a la terciarització de l’economia, l’adaptació de molts processos productius a la globalització i a la societat de la informació. Aquests canvis n’han comportat d’altres de profunds en les formes del treball i en les formes de fer sindicalisme.

Canvis en les formes de fer acció sindical, ja que a les grans assemblees a les fàbriques on hi ha una concentració de treballadors i treballadores, hem anat incorporant nous mètodes per poder arribar als treballadors dels sectors de serveis i a les petites empreses: acció sindical a través de la xarxa d’Internet i xarxes socials, defensa i millora de condicions laborals en sectors desregulats, intensificació de la nostra presència als mitjans de comunicació, entre d’altres. Estem enfocant la nostra acció amb més intensitat als centres de treball on hi ha principalment dones, immigrants, treballadors amb baixa qualificació, perquè estem convençuts que són aquelles persones treballadores que estan més mal situades al mercat de treball les primeres a qui hem de dedicar les nostres energies.

També els canvis en la composició del mercat de treball estan implicant canvis a la fisonomia de la nostra organització sindical: més dones, més immigrants, més joves entre les noves afiliacions a la UGT. Hem de ser més, hem de ser tots i totes.

 

3.- Hi ha mecanismes previstos per a la defensa dels drets dels treballadors en aquelles empreses on no existeix la figura del delegat sindical o representant dels treballadors? I per a la defensa dels treballadors i treballadores de sectors tradicionalment poc sindicalitzats com en el cas dels treballadors i les treballadores del servei domèstic?

La defensa dels drets dels treballadors i treballadores a les empreses és la missió dels seus representats. Així, el primer que cal dir és que hem de promoure eleccions sindicals a totes les empreses que sigui possible. Qualsevol treballador pot adreçar-se al sindicat per a rebre suport a l’hora d’organitzar  eleccions al seu centre de treball.

Dit això, dic sí. El nostre dret laboral protegeix els treballadors tot regulant els seus drets i els seus deures. L’Estatut dels treballadors és un instrument que tots i totes hem de conèixer per tal d’evitar abusos en les nostres condicions laborals. Malauradament, encara hi ha molts treballadors que no coneixen aquesta norma i hi ha molts els empresaris que, tot i conèixer-la, en dificulten l’acompliment.  En aquest sentit, l’afiliació a una organització sindical permet als treballadors l’accés a un assessorament permanent, una representació sòlida davant l’empresari i una més gran capacitat de denúncia i actuació davant hipotètiques agressions als drets laborals.

Pel que fa a les persones que mantenen condicions laborals particulars, com és el treball al servei domèstic en el Règim Especial de Treballadors de la Llar, vull recordar les reivindicacions de la UGT davant el Govern que han fet possible la signatura de l’Acord de millores en la Seguretat Social de les treballadores del servei domèstic. Exigim la modificació urgent de la regulació de la relació laboral i la seva incorporació al Règim General de la Seguretat Social per tal de millorar la protecció social i les prestacions. No podem permetre la discriminació a què estan sotmesos aquests treballadors .

 

4.-  Durant els últims deu anys, Catalunya ha viscut un gran increment de la població d’origen estranger (actualment, hi ha més d’un milió de persones estrangeres, això és el 16% del total de la població catalana).  La gestió d’aquesta diversitat, i sobretot la cohesió social, ha comportat reptes per al conjunt de la societat. Com viu el sindicat aquesta interculturalitat?  Com integra la diversitat a la seva estructura organitzativa?

Si bé el cas dels treballadors i treballadores immigrants ha sorgit i adquirit una dimensió prou important en molt pocs anys, el sindicalisme català, i en concret la UGT, fa més de quinze anys que treballa amb el col·lectiu immigrant.  Avui, aquesta població s’enfronta a molts problemes. L’efecte de l’anomenada bombolla econòmica d’aquesta última dècada ha tingut entre les seves víctimes més sagnants els treballadors extracomunitaris: discriminats en l’accés a drets, en les condicions laborals, i ara presos dels crèdits hipotecaris. A la UGT estem convençuts que hem de continuar fent esforços per afavorir la interculturalitat, treballar per la integració laboral i social dels diversos grups avui presents a Catalunya.  La lluita contra qualsevol forma de discriminació per afavorir les seves condicions de vida i de treball ha d’estar present en l’acció sindical. Els convenis col·lectius comencen a recollir clàusules de no-discriminació per raons de raça, ètnia o cultura de procedència, i mesures relatives a la incorporació de treballadors immigrants.

Hem d’incrementar encara més la seva participació sindical, ja sigui com a afiliats (un 7% d’afiliació extracomunitària no és suficient per representar un segment de treballadors i treballadores que tenen la igualtat d’oportunitats sempre dos esglaons més lluny que la resta de la ciutadania), com a representants dels treballadors, com a membres en la negociació col·lectiva i com a dirigents en l’organització.

 

5.- Quins creus que són els reptes actuals per a què s’assoleixi la participació activa i permanent en el sindicalisme d’aquests treballadores i treballadors nouvinguts?

El principal repte és que les persones procedents d’altres països coneguin el sindicalisme català, coneguin els nostres objectius de lluita i els nostres èxits. Identificar-los en els nostres objectius de lluita serà la base que ajudi a fomentar la seva participació activa i la seva permanència en l’organització.

Molts, no tots, treballadors i treballadores d’origen estranger porten del seu país d’origen una percepció errònia del que és el  sindicalisme i per això difícilment  se  senten identificats o s’acosten  a les organitzacions sindicals.  En aquells països on no hi ha governs democràtics, la lluita sindical ha estat condemnada a represàlies, o a la mort.  En aquells països on la corrupció es respira per totes bandes, el sindicalisme ha perdut força, fins i tot la credibilitat.  En aquells països on preval la informalitat del mercat, l’acció sindical ha tingut difícilment una projecció.  Finalment, en aquells països on no s’ha apostat per una cultura sindical, els drets laborals dels treballadors i treballadores han estat mínimament reivindicats o ni tan sols coneguts.

Tot això ens fa reflexionar en com n’és d’important la promoció del sindicalisme entre els treballadors i treballadores procedents d’altres països. Aquest és el nostre gran repte. El sindicat, a més de promoure un espai per a la participació activa i permanent, és un espai per al diàleg, el debat, i per a la reivindicació dels seus drets laborals, socials i polítics.

 

 

 

Anuncis

Entrevista, Oriol Amorós, Secretari per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya

El passat mes de juny finalment el govern Català va aprovar el projecte de llei de les persones immigrades i retornades a Catalunya, llei pionera en l’Estat Espanyol que tindrà com a principal objectiu  contribuir a fer efectius els principis d’igualtat i de cohesió social. Concretament l’article 16 d’aquest projecte de llei estableix la participació de les empreses i d’altres entitats en aquest procés d’acollida. Participació que està articulada en base la voluntarietat de les empreses.

1. Quin paper creu vostè que han de jugar els sindicats i entitats en aquest procés d’acollida?

Els sindicats de Catalunya han estat pioners en l’acollida de les treballadores i els treballadors estrangers. Enlloc de la defensa corporativa dels seus afiliats i afiliades han optat per un sindicalisme de classe, és a dir, per incorporar les persones nouvingudes com a classe treballadora, assolint més de 20.000 afiliats estrangers i més de 2.000 representants sindicals estrangers entre tots els sindicats. Així com l’acollida al territori ha de ser liderada per les institucions més properes a la ciutadania, els ajuntaments i consells comarcals, alguns dels serveis d’aquesta acollida i, sobretot, l’acollida als centres de treball ha de ser gestionada per entitats i sindicats.

 

2. Creu vostè que, amb l’elevat nivell de voluntarietat que preveu la llei, i tot tenint en compte la situació del mercat de treball actual, aquesta lleitindrà un efecte real en les empreses catalanes?  Quines mesures tenen previstes emprendre des de l’Administració per promoure que les empreses catalanes estableixin accions d’acollida?

Les polítiques d’immigració han de ser consensuades, hem d’avançar amb el màxim d’acord polític i amb el màxim de concertació social. És clar que, personalment, voldria anar més enllà. Però entenc perfectament que avui el punt de trobada, quan parlem de gestió de la diversitat als centres de treball, és l’incentiu i la voluntarietat. Com ha passat en l’àmbit de la igualtat de gènere, en què fa 10 anys es va començar des de l’incentiu i avui ja és Llei. Les primeres accions han estat i seran el foment de bones pràctiques, afavorir convenis laborals que facilitin una bona gestió de la diversitat i, a partir d’aquestes bones pràctiques, caldrà anar estenent els models.

 

3. L’apartat 5 d’aquest article estableix que les Administracions Públiques, a l’hora d’establir els plecs de clàusules administratives particulars, podran introduir clàusules de preferència en l’adjudicació a aquelles empreses que compleixin aquest article. Com creu vostè que es podria fer un seguiment de l’aplicabilitat d’aquesta mesura?

Aquesta és una de les mesures de foment i incentius que preveiem desenvolupar, precisament per afavorir que les empreses es creguin l’acollida a l’entorn laboral i promoguin actuacions en aquest sentit. Perquè les Administracions públiques, en general, tinguin en compte aquestes millores a l’hora d’adjudicar contractes, concursos o concessions cal un treball interadministratiu i interdepartamental que des de la Secretaria per a la Immigració ens comprometem a fer, perquè tots els actors implicats ho tinguin clar i sobre la taula abans de decidir. Per això tenim ja plataformes de treball coordinat com la Comissió Interdepartamental d’Immigració de la Generalitat de Catalunya, on s’agrupen tots els departaments del Govern que gestionen d’una manera o a altra el fet migratori, la Taula de Ciutadania i Immigració on compartim estratègies i debats amb els principals agents socioeconòmics o el grup de treball Govern – món local especialitzat en immigració, plenament operatiu i que ens permet una relació més fluïda i bidireccional amb els ens locals. Com veu és una tasca compartida, que liderarem des del Departament d’Acció Social i Ciutadania, però que requereix el compromís i el treball de tots els actors implicats.

<!–[if gte mso 9]> Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE MicrosoftInternetExplorer4 <![endif]–><!–[if gte mso 9]> <![endif]–> <!–[endif]–>