El sindicat del segle XXI

Un espai de reivindicació i participació per als treballadors i treballadores nouvingudes

Entrevista a

Eva Granados, vicesecretària general de la UGT de Catalunya. Abril. 2010

1.- Davant aquest escenari global de canvis, de crisi econòmica i fins i tot social, quins creus que són els principals reptes que ha d’afrontar el sindicalisme del segle XXI? I la UGT de Catalunya?

Molt han canviat les coses des de la Revolució Industrial i l’emancipació de la classe treballadora. Millores importants, construcció de l’estat del benestar, desenvolupament del dret laboral i seguretat i salut. Conquestes que hem protagonitzat en  els més de 120 anys de vida de la UGT.

També hem assistit als canvis de les darreres dècades, la globalització i el deteriorament de les condicions laborals:  subcontractes,  deslocalitzacions i precarietat laboral.  Segur que han canviat moltes coses, però la nostra lluita continua essent la justícia en la redistribució de la riquesa que segueix estan mal distribuïda i concentrada en un sector molt petit de la societat.  La crisi econòmica en què encara estem immersos amb l’increment de persones a l’atur, el tancament d’empreses, la disminució de la protecció social dels treballadors aturats, fa encara més necessària l’actuació sindical.

Hem d’estar alerta i contrarestar aquells poderosos que treballen per la desaparició dels sindicats. Hi ha interessos econòmics i ideològics que volen una economia lliure de sindicats, empreses lliures de sindicats i amb treballadors desprotegits. El coneixement, la participació i l’enfortiment dels sindicats és clau per tal de contrarestar l’ofensiva neoliberal a què assistim i lluitar pel manteniment i la creació d’ocupació de qualitat i de protecció social.

I, per últim, hem de dir que tenim el repte d’evolucionar amb la societat, en les nostres estructures, formes de fer i composició, per poder defensar els interessos d’una classe treballadora més diversa.  Hem de seguir aprofundint en aliances entre els diferents col·lectius, en aliances a nivell local, però també a nivell mundial, perquè sabem que junts som més forts per contribuir al progrés social.

 

 2.- Actualment no existeix un perfil de treballador i treballadora unitari, és a dir, la incorporació de la dona i la població immigrada al mercat de treball, l’aparició de noves categories professionals com els tècnics i els treballadors i treballadores autònoms i la diversificació dels sectors d’activitat, han suposat un canvi en la definició del concepte de treballador. Aquest canvi ha comportat també un canvi en l’acció sindical?

 Sense cap mena de dubte les formes de l’acció sindical han anat evolucionant.  D’una classe treballadora homogènia representada per l’obrer industrial, hem diversificat el perfil sociològic del treball amb la  incorporació de les dones al treball retribuït i l’arribada de moltes persones treballadores nascudes a altres països. Simultàniament, hem assistit a la terciarització de l’economia, l’adaptació de molts processos productius a la globalització i a la societat de la informació. Aquests canvis n’han comportat d’altres de profunds en les formes del treball i en les formes de fer sindicalisme.

Canvis en les formes de fer acció sindical, ja que a les grans assemblees a les fàbriques on hi ha una concentració de treballadors i treballadores, hem anat incorporant nous mètodes per poder arribar als treballadors dels sectors de serveis i a les petites empreses: acció sindical a través de la xarxa d’Internet i xarxes socials, defensa i millora de condicions laborals en sectors desregulats, intensificació de la nostra presència als mitjans de comunicació, entre d’altres. Estem enfocant la nostra acció amb més intensitat als centres de treball on hi ha principalment dones, immigrants, treballadors amb baixa qualificació, perquè estem convençuts que són aquelles persones treballadores que estan més mal situades al mercat de treball les primeres a qui hem de dedicar les nostres energies.

També els canvis en la composició del mercat de treball estan implicant canvis a la fisonomia de la nostra organització sindical: més dones, més immigrants, més joves entre les noves afiliacions a la UGT. Hem de ser més, hem de ser tots i totes.

 

3.- Hi ha mecanismes previstos per a la defensa dels drets dels treballadors en aquelles empreses on no existeix la figura del delegat sindical o representant dels treballadors? I per a la defensa dels treballadors i treballadores de sectors tradicionalment poc sindicalitzats com en el cas dels treballadors i les treballadores del servei domèstic?

La defensa dels drets dels treballadors i treballadores a les empreses és la missió dels seus representats. Així, el primer que cal dir és que hem de promoure eleccions sindicals a totes les empreses que sigui possible. Qualsevol treballador pot adreçar-se al sindicat per a rebre suport a l’hora d’organitzar  eleccions al seu centre de treball.

Dit això, dic sí. El nostre dret laboral protegeix els treballadors tot regulant els seus drets i els seus deures. L’Estatut dels treballadors és un instrument que tots i totes hem de conèixer per tal d’evitar abusos en les nostres condicions laborals. Malauradament, encara hi ha molts treballadors que no coneixen aquesta norma i hi ha molts els empresaris que, tot i conèixer-la, en dificulten l’acompliment.  En aquest sentit, l’afiliació a una organització sindical permet als treballadors l’accés a un assessorament permanent, una representació sòlida davant l’empresari i una més gran capacitat de denúncia i actuació davant hipotètiques agressions als drets laborals.

Pel que fa a les persones que mantenen condicions laborals particulars, com és el treball al servei domèstic en el Règim Especial de Treballadors de la Llar, vull recordar les reivindicacions de la UGT davant el Govern que han fet possible la signatura de l’Acord de millores en la Seguretat Social de les treballadores del servei domèstic. Exigim la modificació urgent de la regulació de la relació laboral i la seva incorporació al Règim General de la Seguretat Social per tal de millorar la protecció social i les prestacions. No podem permetre la discriminació a què estan sotmesos aquests treballadors .

 

4.-  Durant els últims deu anys, Catalunya ha viscut un gran increment de la població d’origen estranger (actualment, hi ha més d’un milió de persones estrangeres, això és el 16% del total de la població catalana).  La gestió d’aquesta diversitat, i sobretot la cohesió social, ha comportat reptes per al conjunt de la societat. Com viu el sindicat aquesta interculturalitat?  Com integra la diversitat a la seva estructura organitzativa?

Si bé el cas dels treballadors i treballadores immigrants ha sorgit i adquirit una dimensió prou important en molt pocs anys, el sindicalisme català, i en concret la UGT, fa més de quinze anys que treballa amb el col·lectiu immigrant.  Avui, aquesta població s’enfronta a molts problemes. L’efecte de l’anomenada bombolla econòmica d’aquesta última dècada ha tingut entre les seves víctimes més sagnants els treballadors extracomunitaris: discriminats en l’accés a drets, en les condicions laborals, i ara presos dels crèdits hipotecaris. A la UGT estem convençuts que hem de continuar fent esforços per afavorir la interculturalitat, treballar per la integració laboral i social dels diversos grups avui presents a Catalunya.  La lluita contra qualsevol forma de discriminació per afavorir les seves condicions de vida i de treball ha d’estar present en l’acció sindical. Els convenis col·lectius comencen a recollir clàusules de no-discriminació per raons de raça, ètnia o cultura de procedència, i mesures relatives a la incorporació de treballadors immigrants.

Hem d’incrementar encara més la seva participació sindical, ja sigui com a afiliats (un 7% d’afiliació extracomunitària no és suficient per representar un segment de treballadors i treballadores que tenen la igualtat d’oportunitats sempre dos esglaons més lluny que la resta de la ciutadania), com a representants dels treballadors, com a membres en la negociació col·lectiva i com a dirigents en l’organització.

 

5.- Quins creus que són els reptes actuals per a què s’assoleixi la participació activa i permanent en el sindicalisme d’aquests treballadores i treballadors nouvinguts?

El principal repte és que les persones procedents d’altres països coneguin el sindicalisme català, coneguin els nostres objectius de lluita i els nostres èxits. Identificar-los en els nostres objectius de lluita serà la base que ajudi a fomentar la seva participació activa i la seva permanència en l’organització.

Molts, no tots, treballadors i treballadores d’origen estranger porten del seu país d’origen una percepció errònia del que és el  sindicalisme i per això difícilment  se  senten identificats o s’acosten  a les organitzacions sindicals.  En aquells països on no hi ha governs democràtics, la lluita sindical ha estat condemnada a represàlies, o a la mort.  En aquells països on la corrupció es respira per totes bandes, el sindicalisme ha perdut força, fins i tot la credibilitat.  En aquells països on preval la informalitat del mercat, l’acció sindical ha tingut difícilment una projecció.  Finalment, en aquells països on no s’ha apostat per una cultura sindical, els drets laborals dels treballadors i treballadores han estat mínimament reivindicats o ni tan sols coneguts.

Tot això ens fa reflexionar en com n’és d’important la promoció del sindicalisme entre els treballadors i treballadores procedents d’altres països. Aquest és el nostre gran repte. El sindicat, a més de promoure un espai per a la participació activa i permanent, és un espai per al diàleg, el debat, i per a la reivindicació dels seus drets laborals, socials i polítics.