• www.associacioamic.cat
  • Amb la co·laboració de

    Amb la col·laboració de

SINDICATS, CANVI ECONÒMIC I INCLUSIÓ ACTIVA DEL TREBALLADORS MIGRANTS

Fa uns mesos el Departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona, va presentar els principals resultats i recomanacions del projecte TEAM (Trade Unions, Economic change and Active inclusion of migrant workers).

Aquest projecte d’investigació va comptar amb el suport de la Dirección General de Empleo, Asuntos Sociales e Inclusión de la Comisión Europea i va ser realitzat per vuit institucions europees expertes en la matèria.

L’objectiu va ser analitzar les interaccions i dinàmiques entre sindicats i immigració a fi de comprendre les experiències laborals dels treballadors estrangers i les postures adoptades pels sindicats davant el fenomen de la immigració en Europa. Dimensions analitzades: a) Racisme i discriminació en els sindicats, b) El rol dels sindicats en la bretxa entre l’educació i l’ocupació, c) Sindicats i treballadors migrants davant la crisi econòmica, d)Inclusió activa en les Societats d’acollida a través dels sindicats de dimensió específica de gènere i, e) Cooperació internacional i estratègies sindicals en relació als treballadors immigrants.

Una investigació comparativa en sis països europeus: España, Portugal, Bèlgica, Reig Unit, Itàlia i Àustria, incloent dos sindicats majoritaris –CGIL i Solidarność -i sis reconegudes institucions acadèmiques.

A Catalunya, AMIC-UGT va tenir l’oportunitat de col·laborar amb l’equip d’investigació dirigit per la Dra. Olga Jubany. A través d’entrevistes als responsables del sindicat i de treballadors de l’organització es va aportar informació sobre les polítiques d’integració i acolliment que des de fa molts anys va assumir la UGT de Catalunya.

Si vols llegir l’informe final del projecte, clica aquest enllaç: http://www.ub.edu/TEAM/

 

CONCURS DE CÒMICS PER A DESMUNTAR RUMORS I ESTEREOTIPS SOBRE LA IMMIGRACIÓ, AL SI DE L’EMPRESA “A LA FEINA, AMB BON HUMOR!”

Cartell Concurs de còmics_AMIC-UGT

 

Bases de participació del concurs

1.– L’Associació AMIC amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, convoca el concurs de còmics “A la feina, amb bon humor!” que té per objectiu fomentar la integració dels treballadors estrangers al si de les empreses i desmuntar els rumors que circulen envers aquest col·lectiu, alhora que serveixi de plataforma de denúncia i sensibilització davant la resta de la societat.

2.- La participació és gratuïta i oberta a totes les persones treballadores de la ciutat de Barcelona.

3.– Premis

a) Primer premi, còmic guanyador: 200€

b) Segon premi: 100€

c) Les millors obres (amb els noms del seus autors) es presentaran a través d’una exposició itinerant arreu de Catalunya.

 4.- Tots els participants cedeixen a l’organització del concurs, de forma gratuïta, els drets d’exhibició de les seves obres. L’organització podrà fer ús de les obres, sempre dintre dels seus fins socials.

5- No s’admetran a concurs treballs amb clara intenció publicitària de marques, productes, associacions i empreses, així com els que tinguin una intencionalitat evident de perjudicar a tercers o s’incompleixi el dret de la intimitat de les persones i a la pròpia imatge, de conformitat amb la Llei orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.

 6.- L’organització declina tota responsabilitat que pugui derivar-se respecte a la tira còmica i al seu contingut.

 

Bases específiques

1.- Cada participant podrà presentar un rumor en format còmic (mida 29,7 cm x 42 cm), en color, sempre que compleixin tots els requisits establerts en aquestes bases.

2. Les obres han de ser originals i inèdites, i el text del còmic ha d’estar escrit en qualsevol de les dues llengües oficials de Catalunya.

 3.- Cal fer arribar els còmics fins al 30 de desembre de 2012, de manera presencial o per correu postal a: AMIC-UGT de Catalunya, Rambla Santa Mònica, 10. 08002 Barcelona.

4.- Cal adjuntar les dades següents: títol del rumor, nom i cognoms dels autors, any de naixement, telèfon de contacte, adreça de correu electrònic, adreça postal i empresa.

 5.- El jurat estarà format per un caricaturista amb àmplia experiència i de reconegut prestigi, el secretari general de la UGT de Catalunya i la presidenta de l’AMIC.

 6.- L’AMIC-UGT de Catalunya farà públics els noms dels autors dels còmics guanyadors a través de la seva web i, també, ho notificarà per correu electrònic i/o telèfon als participants.

Les persones guanyadores podran participar en els actes de presentació de l’exposició itinerant, si així ho desitgen.

 

 

ELS RUMORS I ESTEREOTIPS ENTORN DE LA  IMMIGRACIÓ

A la nostra societat, en els darrers temps, es donen circumstàncies concretes que estan afavorint no només l’aparició sinó també la difusió ràpida de rumors i estereotips entorn de la immigració, així com l’augment de la discriminació, el racisme i la xenofòbia en àmbits molt específics com ara l’educació, la sanitat, la feina

Per què és important desactivar els rumors?

Per les conseqüències que produeixen a curt, mitjà i llarg termini. A curt termini, es va gestant la desconfiança envers determinats grups socials. Se’ls va aïllant progressivament, fins al punt que se’ls ignora. A mitjà termini, es va enfortint la idea que, efectivament, hi ha greuges comparatius, i que determinats grups d’immigrants reben un tracte preferent sobre els grups locals. Es generen sospites i es poden alimentar ressentiments. A llarg termini pot produir-se un rebuig total; enfrontaments col·lectius a causa de l’efecte bola de neu; es trenca la convivència i es perd la consciència de compartir un espai comú amb la diversitat.

Rumor(del llatí rumor). Veu que corre entre el públic. Soroll confús de veus. “Una presumpta notícia sense fonament”

Estereotips: són atribucions generalitzades de determinades característiques d’alguns membres d’un grup al seu conjunt. S’atribueixen qualitats a una persona com a membre d’un grup i no se la jutja per la seva individualitat”. 

Companys de treball, de l’escola, amics, família, institucions i mitjans de comunicació són transmissors d’imaginaris que no tan sols no qüestionem, sinó que acabem assumint com a propis, de manera que nosaltres ens acabem convertint en la veu difusora dels estereotips i els rumors associats.

Exemples de rumors. Es diu que els immigrants…

  • “Ens estan envaint”
  • “Copen els ajuts socials”
  • “No paguen impostos”
  • “Reben ajuts per obrir comerços, no els inspeccionen”
  • “Abusen dels serveis sanitaris i col·lapsen les urgències”
  • “Estem perdent la identitat”
  • “No coneixen les normes, són incívics”
  • “Baixen el nivell a les escoles”
  • “Sobreocupen i fan mal ús de l’espai públic”
  • “No tenen formació”
  • “Ens prenen la feina”
  • “No es volen integrar”…

Si vols conèixer més sobre els rumors i estereotips, així com les accions per combatre’ls clica: http://www.bcnantirumors.cat

 

AMIC-UGT S’ADHEREIX AL CHARTER PER LA DIVERSITAT A CATALUNYA

Raquel Gil, presidenta d’AMIC-UGT de Catalunya

El 17 d’octubre de 2011 a la Seu de CAIXAFORUM, la Fundación para la Diversidad   celebrà el V acte de signatura i presentació del Consell Assessor del Charter de la Diversitat a Catalunya. 

L’acte fou presidit per Javier Benavente Barrón, President de la Fundación para la Diversidad. Valentí Farras Company, Director de Caixa Fòrum, i  Xavier López i García, Director General d’Economía Social i Cooperativa i Treball Autònom, Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

Raquel Gil, la presidenta d’AMIC-UGT de Catalunya  i Samir Kollech, responsable de la Gestió de la diversitat cultural a les empreses (AMIC-UGT), van participar en la signatura d’aquest acord que promou la inclusió i l’antidiscriminació com mecanisme per millorar la qualitat de vida i de la feina.

AMIC-UGT de Catalunya reforça així el seu comprimís per fomentar les polítiques d’igualtat, del respecte al dret de la inclusió  de totes les persones amb independència de les seves diversitats d’origen, culturals, socials, etcètera. I l’ implementació de polítiques  i actuacions en l’entorn laboral i social que tingui en compte la igualtat entre homes i dones, així com la diversitat de tots els col·lectius amb els reconeixement dels beneficis que aquestes actuacions poden comportar.

Més informació del Charter per a la Diversitat: http://www.fundaciondiversidad.org/

 

 

 

“Estem davant d’un repte de política pública sobre el fet religiós”

En homenatge al Dr. Àlex Seglers (1970-2010), publiquem l’entrevista que va concedir a la Revista Mà, número 22.

Àlex Seglers va dedicar gran part de la seva vida a l’estudi i l’ensenyament del Dret Eclesiàstic de l’Estat,  i va deixar un llegat molt valuós per continuar treballant el tema religiós des de diferents vessants amb l’objectiu d’assolir una millor cohesió social pel nostre país.

Entre els seus llibres destaquen “Autogovern i fet religiós. Una gestió del pluralisme religiós a Catalunya”, “Musulmans a Catalunya. El repte de la integració i la llibertat religiosa” o “La laicidad y sus matices”, entre d’altres. Va escriure nombrosos articles en revistes científiques espanyoles i estrangeres, i va  fer diverses estades de recerca a países com Canadà, França i Itàlia.  

A l’any 2009 va participar com ponent en la jornada “Acollida a l’empresa i la promoció de la cultura de la diversitat”, organitzada per AMIC-UGT de Catalunya.

El seu treball és el testimoniatge del lideratge acadèmic i intel·lectual d’una vida dedicada a la comprensió del fenomen migratori així com als canvis culturals i religiosos produïts al nostre país.

 

Entrevista realitzada per Sara Blázquez/Jordi Gené Sabadell

Àlex Seglers, Doctor en Dret i Professor Agregat de Dret Eclesiàstic de l’Estat

Quins són els principals conflictes que hi ha entre el món laboral i el món interreligiós?

Jo crec que de conflictes n’hi ha de dos tipus. Els primers, quan els immigrants demanen uns drets de llibertat religiosa, com per exemple festivitats o menús concrets, dins les empreses, i no hi ha una infraestructura empresarial que pugui acomodar aquestes peticions que en altres països, que tenen més tradició de pluralisme religiós, si que les tenen previstes. La segons esfera de conflictes són qüestions que afecten a les esglésies tradicionals, com per exemple si determinats professors o professores de religió, seleccionats pel bisbat, poden ser acomiadats per no seguir els preceptes o la moral catòlica. Perquè les normes de l’església catòlica són les que són i tots els treballadors que treballen per aquesta empresa han de complir uns requisits. Aquí poden col·lidir dos drets: el dret a l’autonomia de l’església catòlica (o qualsevol altra) versus el dret del treballador a la seva vida privada, a la seva orientació sexual. Potser l’esfera de conflicte més habitual és la primera: com s’acomoden les demandes religioses i culturals dels nouvinguts dins el món del treball. No és incompatible una cosa amb l’altra, però també hi ha uns certs límits.

 

El calendari laboral està molt influenciat per les festivitats cristianes. Com es podria fer un calendari laboral totalment laic?

El calendari ja és laic, perquè és l’estat qui convalida les propostes que fa l’església, com la setmana santa, o determinats dies. En el moment que és l’autoritat civil o estatal, no l’eclesiàstica, qui fa el reial decret cada any de les festivitats, se suposa, formalment, que és un calendari laic. Que algunes festivitats tenen un origen religiós? És cert, però a efectes jurídics, com diu el Tribunal Constitucional en una sentència de 1985, aquest origen religiós s’ha secularitzat, per tant, la festa ja no té una finalitat religiosa, sinó que té una finalitat de descans pel treballador. Jo defenso que si, democràticament, hi hagués una majoria d’aquí uns anys que volgués canviar les festivitats per fer-les més paganes o laiques, tampoc no passaria res. Hauríem de veure si els cristians, a títol personal, podrien anar a missa del gall sense cap problema amb el seu empresari, llavors situaríem el cristianisme a la mateixa situació de minoria religiosa que tenen ara els jueus, protestants o musulmans, encara que gràcies als acords de l’any 1992, i sobretot a la normativa europea, ja tenen garantit el dret a commemorar les seves festivitats. Hi ha la possibilitat de pactar amb l’empresari altres dies festius, o recuperar hores, o no rebre la remuneració a canvi de poder fer aquestes festivitats.

 

Fins a quin punt la societat i els empresaris han assumit que la realitat ha canviat?

Es tracta que l’empresari respecti la llibertat religiosa dels seus treballadors. La llibertat de religió és un dret fonamental, però també té límits. És a dir, si es posa en perill l’exercici de la llibertat de religió al funcionament de l’empresa, aleshores es posa en perill també els altres treballadors. S’han de mirar d’acomodar raonablement les demandes que es fan a l’empresari. En el cas de la festa del xai no és tant una qüestió empresarial, sinó de tenir uns espais dignes per celebrar el culte musulmà i cooperar amb les autoritats locals, en aquest cas amb els responsables dels escorxadors, i de vetllar per una sanitat i un comerç, en aquest cas de la carn halal. Hi ha un buit legal important, només hi ha una certificadora halal. No és només una qüestió que afecti els empresaris, és que afecta a la pròpia comunitat musulmana. Suposo que vindrà una aplicació més contundent de la llei de l’any 1992, que marca l’estatut jurídic de l’Islam, o una reforma de l’estatut, perquè la demanda de mesquites, de classes de religió, de parcel·les als cementiris, etc, no està regulat. Està contemplat en una llei, però no hi ha protocols d’actuació, llavors cada municipi té la seva pròpia guerra, quan s’hauria de donar suport als municipis des de dalt, i deixar ben clar a tota la societat quins són els drets i els deures de la comunitat musulmana. Estem davant d’un repte de política pública sobre el fet religiós, i el que falla a Espanya és l’enteniment del que ha de ser el fet religiós. Es tracta d’integrar una realitat religiosa, que no té res a veure amb la nostra història. Jo crec que no es pot anar amb dogmes clericals o amb dogmes laïcistes.

 

Com s’han de regular els convenis col·lectius per tal de garantir el dret de llibertat religiosa?

El laïcisme està per sota dels drets fonamentals en l’escala jeràrquica de la Constitució espanyola. Per tant els musulmans, els catòlics i els ateus tenen dret a la seva llibertat de consciència, a la seva llibertat de pensament, a la seva llibertat ideològica i religiosa, i el que no s’hi val és que en nom del laïcisme no es deixi que les persones  manifestin la seva fe o la seva ideologia. En democràcia, el pluralisme de valors existeix, i el que no podem fer en nom de l’estat laic és potenciar a uns en detriment d’uns altres. No podem ser ideòcrates. Els sindicats han de defensar les llibertats públiques, els drets fonamentals, encara que no els agradi la religió, han de defensar la llibertat religiosa de tot ciutadà. No es pot apostar per un laïcisme que retalla la llibertat religiosa del ciutadà.

 

En determinats llocs els nouvinguts tendeixen a agrupar-se per col·lectius. Quins són els efectes d’aquest procés de creació de gueto?

Jo confio en la política urbanística, en no concentrar moltes persones en un mateix barri, fer una diversificació urbanística també de cara a la integració dels escolars, però com que tenim un mercat urbanístic absolutament liberalitzat, això és difícil d’aconseguir, molt difícil. Confio molt en les segones, terceres generacions, que si ja s’han escolaritzat, ja han viscut amb la gent del país, i la interrelació és més fàcil. Jo no tinc una resposta màgica i penso que en cinc o deu anys veurem si efectivament hi ha hagut integració o no. Hi ha dos elements d’integració: l’escola i el treball. Hem d’entendre què vol dir un gueto, perquè les xarxes d’immigració reprodueixen els seus esquemes dels seus països d’origen, estan més còmodes així. No sé si és dolent o és bo, però sí que convindria que la societat, urbanísticament, no concentrés un índex d’una població determinada en un lloc, per la interacció, per l’interculturalitat, que estigués la cosa més repartida.

 

Com es poden casar els “interessos” de les diferents comunitats religioses?

Les comunitats religioses jo crec que no presenten problemes d’integració, en general. Les entitats religioses tenen la possibilitat de fer diàleg interreligiós entre elles, els ajuntaments em consta que estan fent polítiques d’integració en el sentit de crear un consell d’entitats religioses dins el propi municipi, llavors aquí poden expressar les seves necessitats o demandes, i canalitzar-les a través de l’administració, aquesta és una via legítima. Però el que no podem fer és immiscuir-nos dins la vida de les pròpies comunitats, no és missió dels poders públics, perquè la neutralitat que exigeix la laïcitat ho impedeix.

 

Quina ha de ser la posició d’un ajuntament en l’àmbit religiós?

Jo diria que tenir en compte els acords de cooperació de l’estat amb les minories, que són d’aplicació municipal en el 70% de matèries. Cal veure com s’aplicarà la llei de centres de culte, jo insisteixo que potser complicarà més les coses, però s’han de dignificar els llocs de culte, perquè sovint estan en baixos, en garatges que no reuneixen les condicions. Legalment hi ha solució, la llei d’urbanisme ja preveia espais per a usos religiosos, la qüestió és si hi ha voluntat política per fer-ho i si hi ha rebuig veïnal, i gestionar aquest rebuig veïnal. Jo crec que té més pes l’exercici de la religió com a dret fonamental de tota comunitat religiosa, que les queixes d’uns veïns. El que s’ha de fer és molta pedagogia i l’escola té un paper important d’acceptar la diversitat cultural que tenim a Catalunya.

 

I com s’ha d’incloure el fet religiós a l’educació?

Jo estic a favor d’una classe de religió que no sigui catequesi, que no sigui adoctrinadora, però que expliqui bé les tradicions religioses que tenim, i el professorat ha d’estar ben format, seleccionat o bé per les autoritats religioses corresponents, o bé pel propi estat. 

 

Com veuen els musulmans la nostra estructura social?

Aquí hi ha una qüestió que no és tan religiosa, sinó nacional. La comunitat marroquina té una integració de fa molts anys, ja estan en una segona o tercera generació, i un volum de persones molt gran en un país que està a una hora i mitja d’avió. No és la mateixa situació dels musulmans de l’Àfrica subsahariana, perquè també la seva interpretació de l’islam és diferent. El Marroc està desenvolupant unes estructures positives, que afavoreixen la integració del col·lectiu marroquí perquè tenen, per exemple, el Consell de la Comunitat Marroquina a l’Estranger (CCME).

 

S’acosten les eleccions i hi ha certs col·lectius que podran votar, però d’altres no…

Els partits polítics no són innocents, perquè fan càlculs i saben amb quines nacions poden fer convenis i també saben cap a on pot anar el vot. És una qüestió d’interès polític, no ens podem equivocar. Jo penso que l’efectiva integració de les persones nouvingudes passa per un cert arrelament social, laboral, deures, com té la societat d’aquí, i quan això s’ha consolidat, lògicament, el dret de vot l’han de tenir. Penso que s’integraran més podent exercir el dret a vot, perquè la integració té moltes facetes: té una faceta cultural-religiosa, una laboral, una socioeconòmica, que puguin gaudir d’un habitatge digne, d’una seguretat social, d’hospitals, de pensions, però també té una dimensió política.

 

 

AMIC-UGT POSA EN MARXA UNA CAMPANYA INFORMATIVA SOBRE LA CONCILIACIÓ DE LA VIDA LABORAL AMB LA PRÀCTICA RELIGIOSA

Avui s’ha iniciat el Ramadà: a Catalunya resideixen 300.000 musulmans, dels quals uns 80.000 són treballadors i treballadores en actiu

Avui s’ha iniciat el Ramadà: a Catalunya resideixen 300.000 musulmans, dels quals uns 80.000 són treballadors i treballadores en actiu Amb motiu de l’inici avui del període de Ramadà per a les persones de religió musulmana, l’Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya (AMIC – UGT de Catalunya) ha preparat una campanya informativa a l’àmbit de les empreses per tal que treballadores i treballadors coneguin i accedeixin als seus drets i deures envers la conciliació de la vida laboral amb la pràctica religiosa, dins del marc legal existent.

El sindicat està difonent entre els nostres delegats i delegades un tríptic informatiu amb les preguntes i respostes més recurrents sobre la pràctica religiosa de l’Islam i les seves repercussions i possibilitats de conciliació als centres de treball.

A Catalunya resideixen uns 300.000 musulmans, dels quals uns 80.000 són treballadors i treballadores en actiu. L’empresari no està obligat a fer cap modificació en la distribució de l’horari de treball per motius religiosos; no obstant això, el principi de constitucionalitat de la bona fe imposa a l’empresari el deure d’adaptar raonablement el sistema productiu per facilitar l’exercici dels drets fonamentals del treballadors o treballadora.La pràctica de qualsevol confessió religiosa planteja dilemes de conciliació entre el dret de llibertat religiosa i el dret al treball.

A les societats obertes i democràtiques són necessaris dispositius d’informació i reflexió per abordar aquest fet i resoldre aquests dilemes. Per això des de l’AMIC – UGT de Catalunya volem posar a l’abast de la classe treballadora i de la societat en el seu conjunt tota la informació disponible.

En aquest enllaç trobareu el tríptic informatiu

 

 

El sindicat del segle XXI

Un espai de reivindicació i participació per als treballadors i treballadores nouvingudes

Entrevista a

Eva Granados, vicesecretària general de la UGT de Catalunya. Abril. 2010

1.- Davant aquest escenari global de canvis, de crisi econòmica i fins i tot social, quins creus que són els principals reptes que ha d’afrontar el sindicalisme del segle XXI? I la UGT de Catalunya?

Molt han canviat les coses des de la Revolució Industrial i l’emancipació de la classe treballadora. Millores importants, construcció de l’estat del benestar, desenvolupament del dret laboral i seguretat i salut. Conquestes que hem protagonitzat en  els més de 120 anys de vida de la UGT.

També hem assistit als canvis de les darreres dècades, la globalització i el deteriorament de les condicions laborals:  subcontractes,  deslocalitzacions i precarietat laboral.  Segur que han canviat moltes coses, però la nostra lluita continua essent la justícia en la redistribució de la riquesa que segueix estan mal distribuïda i concentrada en un sector molt petit de la societat.  La crisi econòmica en què encara estem immersos amb l’increment de persones a l’atur, el tancament d’empreses, la disminució de la protecció social dels treballadors aturats, fa encara més necessària l’actuació sindical.

Hem d’estar alerta i contrarestar aquells poderosos que treballen per la desaparició dels sindicats. Hi ha interessos econòmics i ideològics que volen una economia lliure de sindicats, empreses lliures de sindicats i amb treballadors desprotegits. El coneixement, la participació i l’enfortiment dels sindicats és clau per tal de contrarestar l’ofensiva neoliberal a què assistim i lluitar pel manteniment i la creació d’ocupació de qualitat i de protecció social.

I, per últim, hem de dir que tenim el repte d’evolucionar amb la societat, en les nostres estructures, formes de fer i composició, per poder defensar els interessos d’una classe treballadora més diversa.  Hem de seguir aprofundint en aliances entre els diferents col·lectius, en aliances a nivell local, però també a nivell mundial, perquè sabem que junts som més forts per contribuir al progrés social.

 

 2.- Actualment no existeix un perfil de treballador i treballadora unitari, és a dir, la incorporació de la dona i la població immigrada al mercat de treball, l’aparició de noves categories professionals com els tècnics i els treballadors i treballadores autònoms i la diversificació dels sectors d’activitat, han suposat un canvi en la definició del concepte de treballador. Aquest canvi ha comportat també un canvi en l’acció sindical?

 Sense cap mena de dubte les formes de l’acció sindical han anat evolucionant.  D’una classe treballadora homogènia representada per l’obrer industrial, hem diversificat el perfil sociològic del treball amb la  incorporació de les dones al treball retribuït i l’arribada de moltes persones treballadores nascudes a altres països. Simultàniament, hem assistit a la terciarització de l’economia, l’adaptació de molts processos productius a la globalització i a la societat de la informació. Aquests canvis n’han comportat d’altres de profunds en les formes del treball i en les formes de fer sindicalisme.

Canvis en les formes de fer acció sindical, ja que a les grans assemblees a les fàbriques on hi ha una concentració de treballadors i treballadores, hem anat incorporant nous mètodes per poder arribar als treballadors dels sectors de serveis i a les petites empreses: acció sindical a través de la xarxa d’Internet i xarxes socials, defensa i millora de condicions laborals en sectors desregulats, intensificació de la nostra presència als mitjans de comunicació, entre d’altres. Estem enfocant la nostra acció amb més intensitat als centres de treball on hi ha principalment dones, immigrants, treballadors amb baixa qualificació, perquè estem convençuts que són aquelles persones treballadores que estan més mal situades al mercat de treball les primeres a qui hem de dedicar les nostres energies.

També els canvis en la composició del mercat de treball estan implicant canvis a la fisonomia de la nostra organització sindical: més dones, més immigrants, més joves entre les noves afiliacions a la UGT. Hem de ser més, hem de ser tots i totes.

 

3.- Hi ha mecanismes previstos per a la defensa dels drets dels treballadors en aquelles empreses on no existeix la figura del delegat sindical o representant dels treballadors? I per a la defensa dels treballadors i treballadores de sectors tradicionalment poc sindicalitzats com en el cas dels treballadors i les treballadores del servei domèstic?

La defensa dels drets dels treballadors i treballadores a les empreses és la missió dels seus representats. Així, el primer que cal dir és que hem de promoure eleccions sindicals a totes les empreses que sigui possible. Qualsevol treballador pot adreçar-se al sindicat per a rebre suport a l’hora d’organitzar  eleccions al seu centre de treball.

Dit això, dic sí. El nostre dret laboral protegeix els treballadors tot regulant els seus drets i els seus deures. L’Estatut dels treballadors és un instrument que tots i totes hem de conèixer per tal d’evitar abusos en les nostres condicions laborals. Malauradament, encara hi ha molts treballadors que no coneixen aquesta norma i hi ha molts els empresaris que, tot i conèixer-la, en dificulten l’acompliment.  En aquest sentit, l’afiliació a una organització sindical permet als treballadors l’accés a un assessorament permanent, una representació sòlida davant l’empresari i una més gran capacitat de denúncia i actuació davant hipotètiques agressions als drets laborals.

Pel que fa a les persones que mantenen condicions laborals particulars, com és el treball al servei domèstic en el Règim Especial de Treballadors de la Llar, vull recordar les reivindicacions de la UGT davant el Govern que han fet possible la signatura de l’Acord de millores en la Seguretat Social de les treballadores del servei domèstic. Exigim la modificació urgent de la regulació de la relació laboral i la seva incorporació al Règim General de la Seguretat Social per tal de millorar la protecció social i les prestacions. No podem permetre la discriminació a què estan sotmesos aquests treballadors .

 

4.-  Durant els últims deu anys, Catalunya ha viscut un gran increment de la població d’origen estranger (actualment, hi ha més d’un milió de persones estrangeres, això és el 16% del total de la població catalana).  La gestió d’aquesta diversitat, i sobretot la cohesió social, ha comportat reptes per al conjunt de la societat. Com viu el sindicat aquesta interculturalitat?  Com integra la diversitat a la seva estructura organitzativa?

Si bé el cas dels treballadors i treballadores immigrants ha sorgit i adquirit una dimensió prou important en molt pocs anys, el sindicalisme català, i en concret la UGT, fa més de quinze anys que treballa amb el col·lectiu immigrant.  Avui, aquesta població s’enfronta a molts problemes. L’efecte de l’anomenada bombolla econòmica d’aquesta última dècada ha tingut entre les seves víctimes més sagnants els treballadors extracomunitaris: discriminats en l’accés a drets, en les condicions laborals, i ara presos dels crèdits hipotecaris. A la UGT estem convençuts que hem de continuar fent esforços per afavorir la interculturalitat, treballar per la integració laboral i social dels diversos grups avui presents a Catalunya.  La lluita contra qualsevol forma de discriminació per afavorir les seves condicions de vida i de treball ha d’estar present en l’acció sindical. Els convenis col·lectius comencen a recollir clàusules de no-discriminació per raons de raça, ètnia o cultura de procedència, i mesures relatives a la incorporació de treballadors immigrants.

Hem d’incrementar encara més la seva participació sindical, ja sigui com a afiliats (un 7% d’afiliació extracomunitària no és suficient per representar un segment de treballadors i treballadores que tenen la igualtat d’oportunitats sempre dos esglaons més lluny que la resta de la ciutadania), com a representants dels treballadors, com a membres en la negociació col·lectiva i com a dirigents en l’organització.

 

5.- Quins creus que són els reptes actuals per a què s’assoleixi la participació activa i permanent en el sindicalisme d’aquests treballadores i treballadors nouvinguts?

El principal repte és que les persones procedents d’altres països coneguin el sindicalisme català, coneguin els nostres objectius de lluita i els nostres èxits. Identificar-los en els nostres objectius de lluita serà la base que ajudi a fomentar la seva participació activa i la seva permanència en l’organització.

Molts, no tots, treballadors i treballadores d’origen estranger porten del seu país d’origen una percepció errònia del que és el  sindicalisme i per això difícilment  se  senten identificats o s’acosten  a les organitzacions sindicals.  En aquells països on no hi ha governs democràtics, la lluita sindical ha estat condemnada a represàlies, o a la mort.  En aquells països on la corrupció es respira per totes bandes, el sindicalisme ha perdut força, fins i tot la credibilitat.  En aquells països on preval la informalitat del mercat, l’acció sindical ha tingut difícilment una projecció.  Finalment, en aquells països on no s’ha apostat per una cultura sindical, els drets laborals dels treballadors i treballadores han estat mínimament reivindicats o ni tan sols coneguts.

Tot això ens fa reflexionar en com n’és d’important la promoció del sindicalisme entre els treballadors i treballadores procedents d’altres països. Aquest és el nostre gran repte. El sindicat, a més de promoure un espai per a la participació activa i permanent, és un espai per al diàleg, el debat, i per a la reivindicació dels seus drets laborals, socials i polítics.

 

 

 

AMIC-UGT informa sobre el 1er comitè d’empresa constituït per treballadors immigrants

Els treballadors i treballadores immigrants  també poden assumir responsabilitat de representació sindical en plena igualtat  

 El passat dia 16 de setembre la federació agroalimentària (FTA) de la UGT de Catalunya ha constituït  el primer comitè d’empresa  format en la seva  totalitat per  treballadors d’origen immigrant .

L’empresa Palau i Fills del sector carni i que es dedica al sacrifici  i venta de conills hi treballen més de seixanta treballadors, 45% dels quals són d’origen immigrant, principalment del nord del Marroc. La  UGT de Catalunya  amb la col·laboració de l’àrea sindical de l’AMIC hem informat a la majoria dels treballadors i treballadors de l’empresa Palau i Fills de la importància de promoure una cultura de la diversitat basada en la igualtat d’oportunitat i la no discriminació al lloc de treball i  també en la lliure elecció dels representats dels treballadors.

Des de l’AMIC, considerem que aquest esdeveniment  és un gran avenç  en la nostra lluita en el camp de la gestió de la diversitat a l’empresa i un reconeixement de que els treballadors i treballadores immigrants  també poden assumir responsabilitat de representació sindical en plena igualtat